MESURES D’AÏLLAMENT
La mesura d’aïllament pot semblar la més senzilla, però això només ho sembla.
Primer de tot cal saber quin tipus d’instal·lació elèctrica volem comprovar, i llavors saber a quina tensió l’hem de provar.
El Reglament de Baixa tensió, en la seva instrucció tècnica ITC-BT19 ens dona la següent taula: 
Per tant habitualment farem les proves a 500Vcc, i la resistència mínima d’aïllament ha de ser superior a 0,5MΩ.
Però hem de ser conscients que en moltes instal·lacions hi ha una part realitzada a MBTS, com pot ser el llums d’una piscina, els llums o equips ubicats en els volums 0 i 1 dels locals amb dutxes i banyeres (ITC-BT27) o en piscines i fonts (ITC-BT31). Aquestes instal·lacions a MBTS també s’hi ha de mesurar l’aïllament.
En concret l’aïllament s’ha de mesurar entre:
- Parts actives i Terra.
- Entre parts actives, especialment en línies en entorns ATEX.
- Entre circuits a MBTS i la resta de circuits.
- Entre circuits a MBTS i terra.
També les proves d’aïllament s’utilitzen per comprovar:
- Si cal fer la connexió a terra d’un plat de dutxa metàl·lic.
- Comprovar l’aïllament de terres i parets en locals no conductors.
- Comprovar l’aïllament de terres en quiròfans.
Un dels grans problemes o complicacions de les mesures d’aïllament és saber interpretar el seus resultats, ja que ens afecta en la seva interpretació:
- La longitud de la línia.
- Les càrregues connectades.
També ens sorgeixen problemes alhora de realitzar les mesures d’aïllament degut a les següents causes:
- S’acobla tensió a la línia que volem mesura (Tensió d’entrada)
- Els equips de protecció de transitoris ens afecten.
